Fibres Tèxtils

És un material fibrós d'origen natural o químic destinat a la fabricació de productes tèxtils .
Esta format per filaments que tenen entre 10 i 50 µm de gruix i fins a 50mm de llargada.
El procès que transforma la fibra tèxtil en fil s'anomena filatura.
Les principals aplicacions de les fibres tèxtils son les següents:
- confecció de teles, roba, cordes, ect
-aïllants, filtres, i com a components de materials compostos.
La procedència de les fibres pot ser natural(cotó, lli, espart, seda, ect) que s'obtenen de productes vegetals, animals i minerals.

Tipus de Fibres:

Fibres d'origen vegetal: estan formada principalment per cel·lulosa. S'obtenen de branques(lli,cànam o jute), arrels(àgave), fruite(coco) i fulles(sisal,espart).

Fibres d'orígen animal: formades per substàncies a base de proteïnes que provenen de diferents animals, com per exemple la llana (corders o llames) o la seda (capolls dels cucs de seda) entre altres animals com els camells,de les cabres i dels gats d'angora.

Fibres d'origen mineral: s'obtenen de la descomposició de certes roques com l'amiant(altament cancerigen) i la fibre de vidre.

http://chunbi86lovely.blogspot.com/

Dades d'interès

Video Coure

El coure

Introducció

En primer lloc el coure és un dels primers metalls utilitzats per la humanitat(abans que el ferro), i la seva metal·lúrgia es va iniciar cap al 4.500 aC.
A partir del segle XIX, concretament a partir del 1831 any en què Faraday inventà el generador elèctric, el coure es va convertir de nou en un metall estratègic, en ser la matèria primera principal de cables i instal·lacions elèctriques.

Coure

El coure és un metall de transició(s'anomenaen als elements 21 a 30, 39 a 48 i 71 a 80 de la taula periòdica).És un material dens,tou i plàstic que es pot treballar molt bé en fred tot i que presenta acritud. Té una gran conductivitat elèctrica i tèrmica , només superada per la de la plata, cal dir que gràcies a la seva conductivitat elèctrica va ser l'adoptada per la Comissió Electrotècnica Internacional en 1913 com a base de la norma IACS.

En la majoria dels seus compostos presenta estats d'oxidació baixos,resisteix molt bé la corrosió.

Quan el coure es exposat a l'aire, el color roig salmó inicial varia a roig violota per la formacio d'òxid cuprós, exposat llargament a l'aire humit forma una capa adherent i impermeable de carbonat bàsic de color verd.

Obtenció

S'obté de minerals com la calcocita , la calcopirita o la malaquita entre altres com la bornita , els coures grisos i l'auricalcita (sota el nivell freàtic) l'explotació de les quals és més rendible que les que es troben en capes superiors com la cuprita(mineral oxidat)

El coure es un metall no gaire abundant a la natura , però es pot trobar concentrat en algunes zones del planeta com Xile-"Chuquicamata" ( que es el principal productor miner de coure mundial amb una mitja de 5 milions de tones anuals , aproximadament el 36 % de la producció mundial i el 40% de les reserves del planeta. Tambè trobem grans concentracions als Estats Unitis (Michigan), l'antiga URSS i el Canadà.

Extracció i Producció

Tot comença amb l'extracció del mineral que pot ser mines a cel obert o en galeries subterrànies (àcid sulfúric-solucions àcides). El mineral extret es tritura posteriorment obtenint un polsim que conté menys de l'1% de coure . Aquets haurà de ser enriquit o concentrat obtenint una pasta amb un 15% de coure, posteriorment s'asseca i es poden seguir dos mètodes:

1. El mineral es trasllada a un tanc de lixiviat en el que es filtra àcid sulfúric diluït obtenint una dèbil solució de sulfat de coure de la qual s'obté el coure càtode per electròlisi. ( puresa del 99,9%)


2. Amb el mineral enriquit es prepara una barreja de base sílice per a sulfurs i sulfurs per a òxids, que es fon obtenint el coure blister. Aquest es refina per procediments tèrmics obtenint ànodes de coure que, al seu torn, es refinen mitjançant electròlisi.
   

Altres tipus de Coure

Coure tenaç: amb contingut d'oxigen controlat i que es destina a aplicacions elèctriques ja que te una alta conductivitat.


Coure desoxidat: normalment no són d'alta conductivitat i per això te altres aplicacions com la caldereria.


Coure exempt d'oxigen: és el de major qualitat, el més car i el menys utilitzat.

Aplicacions més usuals del coure:

-Tubs de condensadors , calderes.

-Electroimants

-Interruptors i relés.-Circuits integra

-Moneda (aliat amb níquel)

-Canonades d'aigua i gas.

Aliatges de coure amb altres metalls:

Llautó (Cu-Zn) és un aliatge de coure i zinc. La utilització del zinc millora les propietats mecàniques del coure , com succeeix amb tots els aliatges, en baixa el punt de fusió i el fa més apte per a l'obtenció d'objectes per fusió i emmotllament. D'altre banda, el zinc reduiex la conductivitat elèctrica i tèrmica del coure.

Quan els llautons nomès contenen coure i zinc s'anomenen llautons ordinaris ( sense aplicació industria , durs i fràgils). Quan a mès de zinc, s'incorporen altres elements a l'aliatge s'obtenen els llautons especials que s'utilitzen per a decoració,molles,instruments musicals,vàlvules ect..

Els bronzes són aliatges de coure i qualsevol altre metall diferent del zinc. Tradicionalment, l'estany (Sn) ha estat el principal element d'aliatge. L'estany millora les propietats de fusió i emmotllament del coure i, afegit en petites proporcions (<12%),augmenta la seva duresa i resistència al desgast per fregament. Tambè aconsegueix millorar-ne la resistència a la corrosió (especialment a l'aigua del mar i als carburants). L'inconvenient es que redueix la conductivitat tèrmica i elèctrica . S'utilitza en la fabricació dels coixinets i les vàlvules especialment en la industria del petroli

Les alpaques o plates alemanyes són aliatges de coure, níquel (Ni) i zinc (Zn). en una proporció de 50-70% de coure, 13-25% de níquel, i del 13-25% de zinc.

Materials Ceràmics

Avui el nostre company Edgar ens va fer una presentació molt bona sobre els materials Ceràmics aquí teniu un petit resum i al final del escrit trobareu un enllaç al seu bloc

Son matertials inorganics i no metal·lics , son durs i fràgils amb baixa tenacitat i ductibilitat.

L'argila: prodecent del sòl o roca sedimentaria , es plàstica quan és barrejada amb aigua , que cuan es fon es possa molt dur.

La ceràmica: es fràgil , es un material poros per tant quan se li aplica una força es pot agrietar , es un bon aillant termic , i es un aïllant eléctric que avegades es converteixen en superconductors o semiconductors.

Ciment: es un dels materials mes utilitzats en la construcciò , de fet es el material que hem utilitzat per fer les nostres bigues. Es un conglomerant hidràulic artificial de naturalesa inorgànica . Barejat amb aigua y àrids forma el formigó.

Vidre: és una matèria sòlida , amorfa, relativament dura ,químicament inerta i biològicament inactiva , es aconseguida gràcies a un refredament d'un líquid evitant-ne la cristalització.

Bloc Edgar

Práctica de Tecnologia

El passat dilluns a classe de tecnologia vam realitzar una práctica , aprofitant que estem treballant el tema dels materials (esforços) . La práctica consistia en construir un pont amb una base de cartró d'una determinada mesura ( 25 cm de llarg i 5 d'amplada) , i l'estructura, ès a dir, les barres del pont amb canyentes ( 4 de 5 cm i 8 de 8 cm ) . Una vegada construït el pont , teníem com objectiu analizar quines forçes actuaven sobre les barres. Per poder fer-ho, vam ficar el pont a una certa altura recolzant els extrems ( més o menys a la mateixa distància) a unes caixes. En el mig del pont vam anar ficant les peses per posar a prova l'estructura . En un principi vam observar que el pont s'enfonsava en el punt on anteriorment havíem ficat el pes , fent que les canyentes es dobleguessin cap al mig . Vam haver de pensar una solució , i la mès senzilla va ser posar dues barres ( canyentes ) que aguantin la estructura per la part de dalt evitant el doblegament de les barres triangulars cap al mig . Va ser una solucció molt eficaç i vam aconseguir que el pont tingués mès resistència , fins i tot al ficar-li mes pes ni tan sols es va enfonsar. Una vegada que teníem l'estructura preparada, ès a dir, totalment construïda i amb el pes a sobre, cada grup havia de tallar una barra diferent, quan ens va tocar a nosaltres trencar la canyenta vam observar que hi havia una força de tracció. La pràctica va ser tot un èxit .

Crisis en Japón

El passat divendres 11 de març un terretremol de 8,9 en la escala de Ritcher va sacudir la costa noroest de Japò y va provocar molts ferits i importants destroços en edificis , ponts , cases i infraestructures que es trobaven a prop del epicentre del terretremol. Aquest terretremol que no va tenir gaire importància va ser l'inici d'una gran catàstrofe de magnituds incalculables, ireversibles i molt greus . El pitjor estava per arribar , el terretremol va provocar un tsunami amb ones de fins a deu metres que va alcançar la ciutat de Sendai , on l'aigua va arrassar tot al seu pas , inclouint cases, cotxes, vaixells, granjes, fins i tot edificis i penetrant 5 km terra adins. El tsunami provocat per aquest terretremol ha deixat una petjada que mai s'esborrara de la memòria dels japonesos, ja que no és tan sols les destrosses materials que hi ha hagut, si no les vides humanes que ha deixat el tsunami més de 4.300 víctimes i milers de desapareguts, xifra que lamentablement amb el temps anira augmentant.

Per empitjorar la situació del tsunami va provocar danys en diferents centrals nuclears, la més afectada va ser Fukushima Daiichi, diferents explosions i fallades en els reactors de la central, en el Reactor 1: hi va haver un error en el sistema de refrigeració, fosa parcial del nucli, fuga de vapor, un explosió d'hidrogen i tub de ser regada amb aigua marina. Reactor 2: error en el sistema de refrigeració, els barres de combustible van estar expluestas temporalment, fuga de vapor, té el mur de contenció danyat (possible fusió) Reactor 3: fallada en el sistema de refrigeració té parcialment fos el nucli, fuga de vapor, acompanyat d'una explosió d'hidrogen, amb alts nivells de radiació a les instal.lacions de la central. Reactor 4: estava en manteniment durant el terratrèmol, va patir una explosió d'hidrogen i possiblement causar el foc. Reactor 5: també estava en manteniment, la temperatura de la piscina va pujar lleugerament. Reactor 6: va patir la mateixa situació que el reactor 5. Com podem observar el reactor més danyat i perillós va ser el número 3. Actualment segueix havent nivells de radiació elevats però la situació està controlada, s'haurà de passar molt temps perquè Japó es recuperi totalment d'aquesta tragèdia.





http://www.elpais.com/
http://www.lavanguardia.es/
http://www.antena3.com/noticias/